Malgrat les persistents pluges caigudes durant tota la setmana i les males prediccions per al cap de setmana, un any més, la marxa Rupit-Taradell va superar la xifra de mil cent inscrits. Concretament eren mil cent deu, però només alguns es van tirar enrere per por del mal temps i el diumenge dia 20 mil divuit participants van sortir cap a Rupit per fer el recorregut de 43 quilòmetres que els havia de portar fins a Taradell.
Aquest any, del temps, val més que no en parlem gaire perquè hi ha opinions de tots els gustos. Com a dada us podem dir que el dia 20 a Taradell la quantitat de pluja caiguda va ser d’uns 6,5 litres per metre quadrat i que la temperatura màxima fou de 16ºC, a les 13.19 h, i la mínim fou de 9,5ºC, a les 23.34 h, (dades de l’estació meteorològica de Taradell, de Pere Espinet). Molts dels participants van haver de posar-se i treure’s la capelina o l’impermeable diverses vegades al llarg del recorregut.
Com l’any passat, a la sortida de Rupit, es donava un got de plàstic a cada participant, amb un mosquetó per tal de poder-lo penjar a la motxilla o al cinturó. Aquest got l’havien de conservar al llarg de tota la travessa per tal d’utilitzar-lo per beure en els diferents avituallaments del recorregut i, d’aquesta manera, es racionalitzava l’ús de gots de plàstic que en anteriors edicions era d’uns quants milers.
Al llarg del recorregut els participants es van trobar amb vuit punts d’avituallament, a més del d’arribada. El primer estava situat a Tavertet, on es va donar te i galetes. El segon era a la Riba, a uns 11 quilòmetres de la sortida, on, per esmorzar, els participants van poder menjar coca, batuts de cacau i aigua. El tercer estava situat, aproximadament, al quilòmetre 18, a Vilanova de Sau, on donaven galetes, sucs de fruites, aigua i Coca-Cola. El quart era prop del Salt de la Minyona, cap al quilòmetre 21, on s’oferia fruita sencera, a trossos o pelada i aigua. El cinquè era a la Mina, cap al quilòmetre 25, i els participants podien prendre iogurts i aigua. El sisè control estava situat a Sant Julià de Vilatorta, més o menys al quilòmetre 31; aquest any es va situar al parc de les Set Fonts de Sant Julià, ja que ens van deixar un espai cobert i en cas de pluja es podia muntar millor el control. En aquest punt els participants podien fer parada i fonda, perquè era el control del dinar i, com és habitual, hi havia caldo, entrepans de botifarra, cafès, aigua i vi. A la Trona es va situar el setè avituallament, que era un punt de suport on es donava aigua, per tal de fer més curt el tram fins a la Collada, que és el vuitè avituallament, situat aproximadament al quilòmetre 39, on els participants hi podien trobar fruita sencera o a trossos, Coca-Cola i aigua. I el darrer control era el d’arribada, al local social del CET, on els participants es podien refer de l’esforç amb entrepans, begudes, galetes, cafès, tes, aigua…
Els participants que van arribar al Centre, després d’haver completat els 43,5 quilòmetres del recorregut, van ser obsequiats amb una motxilla com a record amb la serigrafia: XXXII RUPIT-TARADELL 2011.
El primer participant en arribar al Centre va ser Carles Parés, que ho va fer a les 10.40 h del matí i el primer taradellenc va ser Isaac de la Rosa, que ho va fer a les 10.45 h, després de 4 hores i 50 minuts corrent. La primera taradellenca va ser Maria Font que va arribar al Centre Excursionista a les 11.20 hores. Els participants de menor edat tenien 11 anys i el més gran era en Josep Roca Codina de Vic conegut com el fuster de la catedral. Cal remarcar que el recorregut va ser força dur, ja que hi havia molt fang a causa de les pluges del dissabte i del mateix diumenge al matí.
El dissabte dia 26 de novembre, com cada any, es va organitzar un sopar d’agraïment a les persones que havien participat en els controls i avituallaments, en el qual es va servir de postres un pastís de xocolata amb el dibuix de tot l’itinerari fet pel xocolater de Taradell.
Finalment, cal destacar que malgrat les adversitats meteorològiques en general tot va anar bé. I, com sempre, no ens cansem de donar les gràcies a tots els participants, a les persones que han format part dels avituallaments, a les cases comercials i a tots aquells que de manera desinteressada han col·laborat en aquesta travessa, perquè sense ells i el seu suport no seria possible la marxa Rupit-Taradell.
No tot és córrer, també hi ha temps per aixecar el porró. A més, si ho recordeu, fa alguns anys hi va haver polèmica perquè les gotes d’anís que es servien al cafè dels participants que ho demanaven no era del Mono, sinó de qualitat inferior; d’aquest fet fins i tot se’n va fer ressò la premsa comarcal. Després es veu que, si en lloc de gotes d’anís algú en volia de conyac, aquest tampoc estava a l’alçada d’una travessa d’aquestes característiques. Aquest any, però, ens han dit que tant una cosa com l’altra van ser de la qualitat merescuda. Ja era hora! (Foto: R. Curtichs)
Control de l’arribada on es lliurava als participants la motxilla de record (Foto: R. Curtichs)
Avituallament del local del CET a l’arribada a Taradell on els participants poden treure el ventre de pena (Foto: R. Curtichs)